Ja fea temps que volia ensenyar-me a ballar la dansà i per fi he trobat un temps i un espai per a fer-ho. Quan era xicoteta, ma mare i un grup de gent de Rocafort posà en marxa una associació cultural i jo vaig començar amb ells a ballar la dançà… però no sé que passà, el cas es que no continuarem…Com en la vida sempre hi ha segones oportunitats, ara he trobat una altra associació cultural que sí ho fa: Els divendres, cada quinze dies a la Unió Musical de l’Horta de San Marcel.li. Si algú vol apuntar-se encara està a temps. Hui hem fet la primera classe i me ho he passat de lo més bé. Ballar en grup i ademès ballar música tradicional valenciana és emocionant. Es com si recuperares una conexió transcendent, un fil que et lliga amb alguna cosa desconeguda pero present. És la magia de la cultura popular.
Hem acabat la classe amb La Muixaranga. Sense passió puc dir que musicalment està ben lluny d’altres himnes ominipresents en la meu infantesa. Molt lluny. També he pensat que la tasca que fa la gent de la Unió Musical de l’Horta és importantíssima, encara que la València que viu d’esquenes a la seua propia història i a la seua propia realitat (pense ara en la “nostra” alcadessa…) ni se n’adona. Mentre jo gaudisc de ballar a san Marcel.li, l’alcadessa estarà pensant en si hi ha o no possibilitats de que torne la Copa Amèrica…. Ah no! Estarà en el open de tennis…que és de tot menys “open”…Per cert…caldrà parlar del Centre Cultural La Rambleta…no?